El Ball de Diables és una manifestació de cultura popular, característica de les comarques del Penedès i el Camp de Tarragona, que originalmente s’integrava en el seguici de la processó de Corpus. El Ball de Diables del Vendrell, un dels més tradicionals del país, juntament amb vuit balls més, formà part de la Coordinadora de Balls de Diables Centenaris amb parlaments de Catalunya, actualment substituïda per la Coordinadora de Balls de Diables tradicionals de Catalunya. De la colla, com a tal, se’n tenen referències explícites a la vila des del 1845, quan surt esmentat per primer cop el Ball de Diables del Vendrell en un article publicat al Diario de Barcelona, el qual fa públic el programa de Festa Major d’aquell any. Ara bé, per tal de treure l’entrellat de l’origen, caldria tenir en compte que els balls de diables venen de temps més remots, un fet que avui dia encara es desconeix i que està per investigar. El que sí que es pot afirmar és que se n’han trobat dades des l’edat mitjana, quan ja apareixen cròniques de balls de diables. Cal dir que el Ball de Diables és un dels elements de cultura popular més vius i més arrelats del Vendrell, com ho demostra el fet que encara manté l’autèntica essència del que era el ball històric.

Els diables tenen 30 maces en total. La maça fa 85 cm d’alçada, porta una fusta en forma de bota i una vara de ferro a la la part superior i està pintada de negre i vermell. El Llucifer porta un ceptrot format per un pal i, a l’extrem superior, un recipient metàl•lic de forma cilíndrica amb pedres a l’interior que, en sacsejar-lo, produeix un so particular. Els punts de foc poden variar d’un a tres, depenent de l’actuació. La Diablessa té una maça similar a la dels diables, però amb tres puntes i més alta.

El vestuari dels diables es compon de pantalons vermells i casaques negres. El Llucifer, a més, du una tiara al cap i una capa que li cobreix gran part del cos. La Diablessa porta faldilla, camisa i pamela vermella i una armilla negra. Tots els vestits llueixen dibuixos exclusius dissenyats i pintats per l’artista Joan Descals.
El calçat són espardenyes de set vetes vermelles i negres.
Acompanyen els diables quatre timbalers que fan sonar els tocs propis del ball: el toc de foc, que marca la comparsa i que té un ritme monòton i repetitiu que no admet variacions, i el toc de versos, que sona cada vegada que s’han de recitar versos i que acompanya la coreografia i els moviments del Llucifer, la Diablessa, sant Miquel, l’alferes, el porrer, el borron, l’encenedor, el saquer i la resta de diables.